dissabte, 6 de juny del 2020

In-comunicació

In-comunicació / serigrafia / 5 tintes / 50x70 cm / 2019


"21 desconocidos esperan que alguien los nombre.
Cartas que no llegan. Quizás no lo sepas y ya no existas.
El papel basura anuncia un consumo para iluminar una felicidad sin deseo. Un buzón sin sugerencias, sin reclamaciones.
Un buzón pasivo desde el que no se puede contestar
Nada que decir en medio de ese vacío".

(Juan Tormo)

Tots els matins del món

Tots els matins del món / serigrafia / 7 tintes / 50x70 / 2018


En relació a aquesta obra, Juan Tormo ens suggereix:

"(Esta serigrafía podría observarse escuchando Marche pour la cérémonie des turcs de Jean Baptiste Lully)
El desayunar cada día junto a ti representa el momento en el que tomo conciencia de que mi vida está ligada, afortunadamente, a la persona que amo.
Si por el contrario lo vivieras como una condena, entonces te aconsejo que seas valiente y busques la forma de vivir en libertad. Arriésgate a tomar decisiones.

Nunca será tan amargo ese café".

Mirades

Mirades / serigrafia / 4 tintes / 50x70 cm / 2014


A propòsit d'aquesta serigrafia, l'amic i filòsof Juan Tormo ha escrit:

"De un ardiente cuenco acariciado surgen los sueños, los deseos...
y también ellos te observan a ti.
Las miradas que buscan, constantes y danzarinas, encontrar su tesoro en un mar de dudas,
descubren quizás por azar, o quizás porque así lo determina ese flujo de lo innombrable,
una orilla donde, al fin, se reconocen".

Cor globus

Cor globus / serigrafia / 4 tintes / 50x70 cm / 2012 

"Símbolo del amor, de las emociones...
Quizás para que éste sea un sentimiento más sincero, más altruista, deberíamos desprendernos de toda la pesada carga que impide el vuelo. ¿Te imaginas libre de orgullo, vacío de vanidad? Sólo entonces podrías ver las cosas con perspectiva desde arriba. Desde la calma, el viento nos llevará".

(Juan Tormo) 

divendres, 5 de juny del 2020

Serigrafia Ideales


Ideales / serigrafia / 5 tintes / 50x70 cm / 100 exemplars / 2005

Filantròpica generositat

Filantròpica generositat / 5 tintes / 34x48 cm  / 100 exemplars / 2009

75 anys educant

75 anys educant / serigrafia / 6 tintes / 50x70 cm / 100 exemplars / 2009

Serigrafia Socorreta



dimecres, 10 d’abril del 2019

Cor de mussolets


Poder dedicar-se full time a una de les passions de la teua vida bé valia compartir aquesta alegria amb les teues amistats fent obsequi d'una serigrafia.


Cor de mussolets / serigrafia / 2 tintes / 50x70 cm / 100 exemplars / 2018

dimarts, 26 de gener del 2016

Alfonso Rus i la fotografia



No photo / serigrafia / 4 tintes / 34x48 cm / 100 exemplars / 2010

diumenge, 10 de maig del 2015

Visita Alemanya amb Lili und Marlene



Si The New White Tirant va ser la meua primera serigrafia, aquesta versió irònica de la imatge corporativa Zwilling / J.A. Henckels, va ser la segona.

The New White Tirant




Crec que aquesta és la meua primera serigrafia. Formava part d'una carpeta col·lectiva amb motiu de la commemoració del 500é aniversari del Tirant lo Blanch.

divendres, 20 de març del 2015

Serigrafia Socarrats




Sentit homenatge als maulets en forma de làmina de 50x70 cm estampada serigràficament a 7 tintes sobre un paper Modigliani blanc de 260 gr/m2, amb un tiratge de 100 exemplars númerats i signats per l'autor, i dins d'una carpeta personalitzada per a l'ocasió. Si res no falla, serà al carrer el proper més d'abril. No trigueu massa a reservar-la.

dimecres, 17 de desembre del 2014

Els 7 d'Aielo





He volgut enllestir una imatge d’una simplicitat més enllà dels esoterismes artístics. En la línia del pop art, vaig triar una vista d’Aielo com la que podria haver aparegut en una bella postal. Vaig reduir les cases i el paisatge a una trama de semitò –com la de les imatges dels diaris, com les que solen acompanyar les notícies de sucessos–. Al davall, amb la típica lletra de les màquines d’escriure –lletra Courier– vaig anotar el lloc i l’any. Vaig cobrir el poble amb un color blau fosc, com el de les camises dels falangistes. Fins i tot podria ressonar el “Montañas nevadas…” sota aquest cel tacat de sang. Set esguits vermells al davall dels noms dels 7 aieloners injustament executats: Manuel Belda Pérez, Antonio Castelló Bernat, Urbano Díaz Lozano, José Belda Martínez, Rafael Egea Tormo, Fermín Martí Nadal, Francisco Nadal Penalba, com diu la llegenda “afusellats a Paterna entre novembre i desembre de 1939 pel bàndol franquista, després d’una farsa de judici”. D’aleshores ençà, han passat 75 anys.

diumenge, 26 de gener del 2014

75 anys del bombardeig





D’alguna manera, l’art és sempre un exercici de memòria, un esforç per instituir els records més enllà de la fressa devastadora del temps. Molt sovint aquest exercici és personal i té un abast purament individual. Altres vegades, com és la que ens ocupa, és un exercici de memòria col·lectiva. Aquesta serigrafia és un intent més de fixar els records que d’alguna manera ens afecten a tots.

Quan a primeries del desembre passat, Antoni López Alemany em va adreçar un mail per a proposar-me el projecte de realitzar una obra gràfica que recordara el bombardeig franquista de l'estació ferroviària de Xàtiva, no vaig dubtar ni un moment a dir que acceptava gustós. Ens vam citar en un bar de l’Albereda i, mentre ell m’anava aportant els detalls tot remenant el café, jo no deixava de remenar el pensament que hi havia molt poca memòria gràfica sobre les conseqüències del bombardeig –és clar que, consternada com estava, la gent no devia estar per a massa fotografies–. Recordava, tanmateix, les imatges aèries del bombardeig que els pròpis botxins van realitzar per als seus informes i que van ser localitzades als arxius de l’exèrcit italià per Eladi Mainar, crec.

Amb tota la fredor i el distanciament que suposa veure les coses des de les altures, aquestes imatges em van colpir des del primer moment que les vaig veure. En un escenari familiarment recognoscible –la Serra del Castell, el riu canyoles, el riu albaida, la Xàtiva d’aleshores…–, la fumaguera perfectament visible de les explosions t’induia a imaginar-te el drama. No vaig deixar d’encaboriar-me amb la idoneitat d’aquelles fotografies –alguna d’elles amb l'aparició fantasmagòricament daliniana del perfil de Benito Mussolini i tot– com a material plàstic.

La imatge de la nostra serigrafia és ben senzilla: a la manera de les fotografies forenses, mostra l’escenari del crim, la víctima abatuda al terra i un cercol de guix que nosaltres hem substituït per una taca de sang. Una data i l’hora suggerida per l’ombra de la muntanya, completen la informació necessària per a fixar els fets en la memòria. En l’angle superior dret, blaus com fantasmes, els assassins escapen d’escena.

Qui estiga familiaritzat amb l’estètica del pop art nostrat, trobarà en la serigrafia la influència evident de l’Equipo Crónica, amb la seua inconfusible manera de contar l’opressiva realitat social del tardofranquisme. Com ells jo he volgut fer servir els recursos i els colors cridaners del pop com un ooarany al darrere del qual s’amaga la colpidora realitat; com una mena de còmic d’hazañas bélicas sobre el qual s’hagués vessat accidentalment unes gotes de tinta vermella. Podríem haver emprat imatges més explícites o d’un realisme més cru –de fet Antoni em va fer arribar, com a referents, reproduccions de cartells de l’època, sens dubte excel·lents exemples del cartellisme de guerra–, però, des de la distància, vaig preferir, més que reviure’ls, que la serigrafia donara simplement l’ocasió per a pensar aquells terribles fets. Espere haver encertat.